Des de que vaig conèixer la figura del atelierista a les escoles de Reggio Emilia en una conferència del pedagog Alfredo Hoyuelos, em vaig quedar fascinada,així que hui vull fer una menció especial a aquesta figura que crec que deuria de repensar-se a les nostres escoles.
A les escoles italianes de Reggio Emilia, la figura del "tallerista" o atelierista és fonamental per a poder desenvolupar de manera integral la capacitat creadora i experimentadora dels nens.
Aquest professional és un mestre format en Arts, que s'ocupa de la coordinació i disseny dels tallers que es porten a terme a les escoles,on es treballa mitjançant l'experimentació, el descobriment,i el treball en equip.
La paraula atelier deriva de la llengua francesa i significa medi ambient de treball o estudi del artista.Antigament aquests tallers no soles serviren per a crear obres d'art, sinó també com a espai o lloc per a passar el temps pensant i inspirant-se.
Aquests espais a l'escola són molt interessants ja que en ells els nens no soles podran trobar materials, sinó també els aspectes de la vida mitjançant l'experimentació , i respectant el seu propi ritme d'aprenentatge.
Un objectiu molt interessant que es planteja amb els tallers és el desenvolupar una actitud cap a l'art com una forma d'expressió i no soles com la creació d'un producte .
Vull concloure amb una cita del pedagog Loris Malaguzzi qui va construir i dur a terme,el projecte de obrir escoles a xicotets i pobres suburbis de Reggio Emilia on l'essència era i és crear una escola amable, activa, inventiva, habitable, documentada, un espai d'experimentació d'aprenentatge, un lloc per a reflexionar on la col·laboració de les famílies és fonamental.
"Desde el principio, la curiosidad y el conocimiento rechazan las cosas simples y aisladas; gustan de encontrar medidas y relaciones de situaciones complejas, e investigan hasta el placer de transgredirlas y de cambiarlas de significado", Loris Malaguzzi.
http://vimeo.com/26212405
sábado, 19 de noviembre de 2011
sábado, 22 de octubre de 2011
BIBLIOTECA D´AULA
Els contes desenvolupen l'activitat creadora de la imaginació i la fantasia.Per tant els nens han de escoltar, llegir, experimentar i disfrutar amb quants més contes millor per a poder entendre i descifrar la seua realitat que els rodeja.
Els contes els acosten a mons màgics i fantasiosos i els ajuden a conèixer la realitat. “Mirar les coses amb ulls de nen” és el que hem de fer per a motivar-los i influir positivament en la construcció de la seva personalitat.
Els contes els acosten a mons màgics i fantasiosos i els ajuden a conèixer la realitat. “Mirar les coses amb ulls de nen” és el que hem de fer per a motivar-los i influir positivament en la construcció de la seva personalitat.
Hem d'oferir contes amb varietatde temàtiques d'ambients, i de personatges per a què puguen entrar en contacte amb una serie de situacions que la seua pròpia experiència mai els haguera permès imaginar.....
Vos deixe una sel.lecció de contes de fantasia , imaginació on els protagonistes són conills o cocodrils que podeu utilitzar a l´aula amb els nens, o que podeu afegir a la vostra biblioteca de l´aula.
També assenyale un llibre de coneixement on troben unes vestimentes molt curioses i interessant!!
Espere que vos siga útil l´informació!
"El món es pot mirar des de l´alçada d´un home, però també des de dalt d´un núvol." Gianni Rodari.
LLIBRE DE CONEIXEMENTS
FITXA BIBLIOGRÀFICA
TÍTOL:Atuendos
TÍTOL ORIGINAL:Costumes
AUTOR:Joëlle Jolivet
EDITORIAL:KóKINOS
ANY EDICIÓ:2007
TEXT: Caroline Laffon
GÈNERE: Llibre de coneixement
COMENTARI DEL CONTE
Aquest és un llibre molt interessant per a conèixer i aprendre moltes coses sobre les vestimentes i accessoris que portaven i porten la gent de diferents països i de diferents èpoques.
La seua portada és molt atractiva pel seu colorit amb un fons daurat que sugerreix coses interessants al seu interior.
El seu format és altra cosa destacable ja que mede ix 30,5 x 42,5 , i per a un nen pot arribar a semblar un llibre gegant!
Al obrir les seues pàgines trobem tot un món de color, on les imatges estan classificades per diferents temàtiques :
- Nus: persones de diferents tribus, egipcis, noia de avui en dia amb bikini....
- Reis i reines: de totes les èpoques i temps,amb les seues vestimentes, pentinats...
- Barrets:Amb mil formes , tamanys, colors i diferents funcions..
- Esports: hi podem trobar des de un indígena maya practicant un esport del segle VII, fins a un submarinista.
- Calçat: botes, sabates, sandàlies,pantufles,sabatilles...des de l´Edat mitjana fins a unes sabates que podem portar avui en dia als nostres peus.
- Princeses:des de una princesa egípcia del Nou Imperi , fins a una princesa tuculer de l´Àfrica occidental del s.XX.
- Armadures.
- Dones amb pantalons.
- Homes amb falda.
- Oficis: on trobem des de una cartera de la França de l´any 1914 fins a un bomber actual de New York.
- Espectacles.
- Calor-Frio_Lluvia: diferents vestimentes per a dur amb aquest estats climatològics.
Hi han alguns personatges que ocupen pàgines senceres i que tenen pestanyes per a obrir i vore el que porten baix del vestit.
Cada personatge porte detallat amb lletra menuda el nom i l´any o l´època .
Al final del llibre hi ha una secció on podem trobar xicotetes curiositats sobre la roba.
Crec que és un llibre molt interessant per a gaudir i aprendre !!
http://www.editorialkokinos.com/
LLIBRES DE FANTASIA
TEMA: imaginació
Aquest conte té de protagonista a un cocodril una mica solitari ja que ningú el vol perquè intenta menjar-se a tot aquell que s´acoste a la seua bassa.
Apareix una frase molt significativa al conte " Que més voldries!" ja que sempre que el cocodril pregunta si volien jugar amb ell els animals li ho contestaven ja que sabien que sel´s menjaria sense cap mirament.
http://www.editorialkokinos.com/
LLIBRES DE FANTASIA
coCodRiLs
FITXA BIBLIOGRÀFICA
TÍTOL:Que més voldries!
TÍTOL ORIGINAL:Non mais ça va pas?
TÍTOL ORIGINAL:Non mais ça va pas?
AUTOR:Gregoire Solotareff
EDITORIAL:Corimbo
CIUTAT:Barcelona
CIUTAT:Barcelona
ANY EDICIÓ:2003
GÈNERE:ContesTEMA: imaginació
COMENTARI DEL CONTE
Aquest conte té de protagonista a un cocodril una mica solitari ja que ningú el vol perquè intenta menjar-se a tot aquell que s´acoste a la seua bassa.
Apareix una frase molt significativa al conte " Que més voldries!" ja que sempre que el cocodril pregunta si volien jugar amb ell els animals li ho contestaven ja que sabien que sel´s menjaria sense cap mirament.
Un dia un elefant va aparèixer i molt innocent s´acostà a la bassa a beure i el cocodril va mossegar-li la trompa fent-li mal.
El cocodril li explica a l´elefant plorant que ningú el vol jugar amb ell i aquest li respon que hauria de canviar d´actitud per a que això passara , ja que ningú es fia d´ell.
El cocodril es queda soles a la seua bassa.
Amb aquest conte podem treballar valors com la importància de tractar bé als nostres companys , respectant-los per a que ens estimen i ens respecten.
És un conte amb molt atractiu cromàticament, ja que són colors prou càlids i primaris.
La lletra és minúscula i impresa, sense estar lligada, amb el que és possible que siga una mica difícil per a llegir pels nens, però és molt recomanable per a llegir per la mestra i tindre´l com a recurs davant un conflicte a l´aula.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
TÍTOL:Los cocodrilos copiones
AUTOR: David Bedford
IL.LUSTRADOR:Emily Bolam
TRADUCTOR:Carmen Diana Dearden
IL.LUSTRADOR:Emily Bolam
TRADUCTOR:Carmen Diana Dearden
EDITORIAL:Ekaré, 2006
ANY EDICIÓ:2003
GÈNERE:ContesTEMA: Fantasia - conviure en societat
COMENTARI DEL CONTE
A aquest divertit cocodril li agradava nedar en la seva llacuna solament, relliscar-se en llacunes , surar en el riu sobre troncs, prendre el sol, però el problema per a cocodril era que els seus companys cocodrils tot el temps ho seguien per copiar el que ell feia, cocodril estava fart i es preguntava constantment perquè no ho deixaven de copiar, ell no volia compartir el seu espai, quan tots arribaven no podia nedar en la llacuna, relliscar-se o moure's per on ell volia, però els altres es defensaven dient que el lloc era de tots i no tenien perquè anar-se.
Fins que un dia per fi cocodril tornà a la seva llacuna sense que els altres ho seguissin, va sentir la llacuna tan gran perquè no hi havia ningú, i va sentir fred i es va enrecordar que abans estava tèbia amb tot el munt de cocodrils roncant per aquí, ara estava sola i de sobte.. sorpresa per a ell, els altres cocodrils s'amagaven darrere dels arbres i immediatament van sortir per fer-li companyia, cocodril es va sentir tan feliç que va comprendre que no és tan dolent compartir encara que estiguessin una mica atapeïts, encara que de tant en tant li agradava escapar-se.
FICHA BIBLIOGRÀFICA TÍTOL: ¿Qué hace un cocodrilo por la noche? AUTOR: Kathrin Kiss, Emilio Urberuaga IL.LUSTRADOR: Emilio Urberuaga TRADUCTORr: Pepe Morán EDITORIALl: Kókinos CIUTAT: Madrid ANY: 1998 REEDICIÓ: 2006 COMENTARI DEL CONTE | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
COMENTARI DEL CONTE
Els animals són un dels principals protagonistes de la majoria de contes: gossos, gats, ossets… en són els més típics; però també podem trobar cocodrils. Curiós, oi? Els cocodrils, aquella espècie de llangardaix enorme verd amb una boca immensa i amb tantes dents… Pobre animal, mai m’ha resultat gaire simpàtic, però avui, i perquè veieu que no tinc mania a cap animal, us porto dos contes de cocodrils preciosos. Els voleu descobrir amb mi?
Amb aquest títol i sense veure la portada, el darrer que us podríeu imaginar és que en Finn Herman és un cocodril, oi? Doncs sí. És el cocodril d’una dona que el tracta com si fos el seu gosset particular.
La història comença així:
«Finn Herman, estimat, qui té el somriure més adorable del món? Ara la mare anirà a la carnisseria a comprar alguna cosa bona per sopar. Què passa, coseta? Vols venir? No és bona idea, tresor; el carrer és un lloc molt perillós per a un cocodrilet … »
És una història molt divertida, on els únics perills que pot trobar el cocodrilet al carrer és ell mateix i la seva enorme gana, i sinó pregunteu-lis: al gat, l’ànec, el nen, l’elefant i un home de barret groc. I el cocodril creix i creix i creix…
Molt divertit, un conte desplegable amb la qualitat que caracteritza als llibres del Zorro rojo, i unes il·lustracions fantàstiques.
CoNilLs
FICHA BIBLIOGRÀFICA
TÍTOL:Segur que creixerà?
AUTOR: Debi Gliori
IL.LUSTRADOR: Debi Gliori
TRADUCTOR: Gemma Pérez
EDITORIAL: Timunmas
COLECCIÓ:
CIUTAT: Barcelona
ANY: 2004
GÈNERE:Contes
TEMA:Humor
TÍTOL:Segur que creixerà?
AUTOR: Debi Gliori
IL.LUSTRADOR: Debi Gliori
TRADUCTOR: Gemma Pérez
EDITORIAL: Timunmas
COLECCIÓ:
CIUTAT: Barcelona
ANY: 2004
GÈNERE:Contes
TEMA:Humor
COMENTARI DEL CONTE Un enginyós conte que retrata de forma ingènua els mecanismes de la lògica infantil. Ha arribat la primavera, i la família Conill surt al camp a plantar. Sembraran flors, fruites i hortalisses. I Flora, la més petita, plantarà un maó, perquè vol conrear una casa. Tot creixerà, menys el maó de Flora. Però ella no perdrà l'esperança, i al final de l'hivern es trobarà amb una inesperada sorpresa. Les il·lustracions, expressives i de colors vius, estan plenes de detalls i de tendresa, i retraten una vida familiar ideal i entranyable. | |
FICHA BIBLIOGRÀFICA
TÍTOL:No us ho podeu imaginar
AUTOR: Chiara Carrer, Elizabeth Duckett
IL.LUSTRADOR: Chiara Carrer
TRADUCTOR: Xavier Lloveras Puichercós
EDITORIAL: Destino
COLECCIÓ:
ANY: 1994
GÈNERE:Contes
TEMA:Fantasia
COMENTARI DEL CONTE
Estàs a punt de conèixer un nou amic genialment il·lustrat. És en Trebolino! En Trebolino era el conill més petit de la seva llorigada i tenia una curiosa manera de detectar el perill: arrufava el morro i girava les orelles. Una habilitat de gran valor si ets un conillet! Quina sort ser amic d’en Trebolino!
No es pot mesurar el valor de les persones per la seva mida. I, saps una cosa? El dels conills, tampoc! Déu n’hi do la lliçó que donarà en Trebolino a més d'un.
FICHA BIBLIOGRÀFICA
TÍTOL:Duerme, pequeño
AUTOR: Jane Johnson
IL.LUSTRADOR: Gaby Hansen
TRADUCTOR: Estrella Borrego
EDITORIAL: Beascoa
CIUTAT:Barcelona
ANY:2002
GÈNERE:Contes
TEMA:Fantasia
COMENTARI DEL CONTE
Semblava que els conills dormien profundament, però un d'ells encara no volia dormir-se; al llarg d'aquesta senzilla historia Mamà Conill provarà tot tipus de trucs per intentar dormir al més petit i entremaliat dels seus conills. En l'àlbum s'aborda amb molta dolçor el tema de les cures maternals i els sentiments d'inclinació cap a la mare. Destaquen les il·lustracions, que aporten tendresa i emotivitat a la història.
jueves, 19 de mayo de 2011
SPOT GOOGLE APPS
En aquesta ocasió, l'assignatura de Noves Tecnologies ens ha portat a una nova aventura relacionada amb la creació de publicitat. Se'ns ha proposat la realització d'un espot per a fomentar la utilització de Google Apps entre els estudiants de la nostra universitat.
Primerament, vam haver de documentar-nos sobre les diferents aplicacions que ens oferia Google, així com les diverses utilitats i avantatges de cadascuna d'elles. Les aplicacions de Google en les quals ens hem centrat són Gmail, Google calendar, Google Docs, grups de Google, Google Sites i Google Videos.
En un inici ens va sorgir la idea de realitzar una metàfora jugant amb la idea de Google com una eina vital. Per a açò, decidim que al principi isquera un monitor de freqüència cardíaca que marcara la mort i a continuació un video en el qual apareguera un cable endollant-se al corrent elèctric i arran d'açò, un cúmul d'imatges a molta velocitat, com una espècie de “bombardeig”, totes aportant-nos informació sobre Google i les seues eines. Després d'açò tornaria a eixir el monitor cardíac però ara marcant la vida, generant així la sensació de que gràcies a Google la havia recuperat.
Per a fer açò cercarem 200 imatges diferents sobre Google i altres relacionades amb les noves tecnologies, Algunes les rotarem en diferents sentits perquè reflectiren major sensació de caos, evitant d'aquesta forma que quedara massa monòton i uniforme.
Investigarem sobre com podíem fer que les imatges passaren a una velocitat d'unes 13 imatges per segon, intentarem fer-ho amb Movie Maker 2.6, però ens oferia una passada d'imatges massa lenta. Llavors després de diverses recerques per Internet, en un fòrum trobarem un programa anomenat VirtualDub, el qual ens permetia realitzar videos amb una passada d'imatges a gran velocitat. El varem descarregar i ens vam adonar que per a treballar en aquest programa necessitàvem inserir videos Avi. Davant aquest problema, vam fer el passe d'imatges amb Movie Maker, passem aquest a format Avi amb Atube Catcher i llavors ja amb el format adequat, vam poder augmentar la velocitat d'aquest amb VirtualDub. Ara ens quedava muntar el video amb Movie Maker tornant a inserir aquest últim que havíem creat.
Una vegada tinguerem totes les imatges passades a video amb la velocitat adequada, li afegirem el tros del video del monitor cardíac que havíem cercat prèviament. Cercarem en Jamendo una música lliure que anara adequada, sobretot molt rítmica, ràpida i dinàmica; vam tenir sort a trobar una que s'adaptava bastant bé a la nostra idea prèvia.
Tallem els trossos necessaris de la música amb el programa Audacity. Açò el vam poder fer més fàcilment en aquesta ocasió perquè comptàvem amb els coneixements que havíem adquirit sobre so en la ràdio. Després de moltes proves, talls, ralentitzacions i prolongacions, aconseguirem ajustar el so al video.
Intentem cercar algun video en el qual apareguera un endoll endollant-se, però no trobarem cap que ens semblara adequat i pensarem gravar-ho però retirarem la idea perquè segurament haguera quedat massa “propi”.
L'espot quedava massa curt si ens reduíem al monitor cardíac i a les imatges, per açò barregem altres idees per a incloure-les com una explosió després del bombardeig d'imatges; una persona despertant de colp, un grup de persones alegres celebrant el descobriment de Google… Finalment ens decantarem per l'explosió, cercarem videos i quant teníem el que volíem ho descarreguem amb Atube Catcher.
Així i tot, no arribàvem als 30 segons que es requerien i ens va sorgir una nova idea d'introduir els batecs d'un cor, i per cada batec posar cadascuna de les lletres de Google. Açò ho vam fer utilitzant Photoshop, Microsoft Power Point i Movie Maker. Realitzarem el mateix procediment per a introduir al final de l'espot una seqüència en la qual isquera l'adreça Web, a més, açò ho vam fer amb l'efecte de teclejar en l'ordinador i li incloerem un efecte de teclat, descarregat de la xarxa.
Finalment aconseguim ajustar-nos al temps requerit després de moltes modificacions i intents.
La tasca ha sigut costosa, però al mateix temps molt enriquidora. El resultat, creiem, és un spot diferent, trencador, que deixa un missatge clar però al mateix temps de forma ambigua al no utilitzar el codi escrit, amb el propòsit que l'espectador reflexione.
Vos convidem a tots i totes a veure'l i per descomptat a endinsar-vos en el descobriment i la utilització de Google Apps, tot per una vida més simple, enriquidora, còmoda i agradable.
Primerament, vam haver de documentar-nos sobre les diferents aplicacions que ens oferia Google, així com les diverses utilitats i avantatges de cadascuna d'elles. Les aplicacions de Google en les quals ens hem centrat són Gmail, Google calendar, Google Docs, grups de Google, Google Sites i Google Videos.
En un inici ens va sorgir la idea de realitzar una metàfora jugant amb la idea de Google com una eina vital. Per a açò, decidim que al principi isquera un monitor de freqüència cardíaca que marcara la mort i a continuació un video en el qual apareguera un cable endollant-se al corrent elèctric i arran d'açò, un cúmul d'imatges a molta velocitat, com una espècie de “bombardeig”, totes aportant-nos informació sobre Google i les seues eines. Després d'açò tornaria a eixir el monitor cardíac però ara marcant la vida, generant així la sensació de que gràcies a Google la havia recuperat.
Per a fer açò cercarem 200 imatges diferents sobre Google i altres relacionades amb les noves tecnologies, Algunes les rotarem en diferents sentits perquè reflectiren major sensació de caos, evitant d'aquesta forma que quedara massa monòton i uniforme.
Investigarem sobre com podíem fer que les imatges passaren a una velocitat d'unes 13 imatges per segon, intentarem fer-ho amb Movie Maker 2.6, però ens oferia una passada d'imatges massa lenta. Llavors després de diverses recerques per Internet, en un fòrum trobarem un programa anomenat VirtualDub, el qual ens permetia realitzar videos amb una passada d'imatges a gran velocitat. El varem descarregar i ens vam adonar que per a treballar en aquest programa necessitàvem inserir videos Avi. Davant aquest problema, vam fer el passe d'imatges amb Movie Maker, passem aquest a format Avi amb Atube Catcher i llavors ja amb el format adequat, vam poder augmentar la velocitat d'aquest amb VirtualDub. Ara ens quedava muntar el video amb Movie Maker tornant a inserir aquest últim que havíem creat.
Una vegada tinguerem totes les imatges passades a video amb la velocitat adequada, li afegirem el tros del video del monitor cardíac que havíem cercat prèviament. Cercarem en Jamendo una música lliure que anara adequada, sobretot molt rítmica, ràpida i dinàmica; vam tenir sort a trobar una que s'adaptava bastant bé a la nostra idea prèvia.
Tallem els trossos necessaris de la música amb el programa Audacity. Açò el vam poder fer més fàcilment en aquesta ocasió perquè comptàvem amb els coneixements que havíem adquirit sobre so en la ràdio. Després de moltes proves, talls, ralentitzacions i prolongacions, aconseguirem ajustar el so al video.
Intentem cercar algun video en el qual apareguera un endoll endollant-se, però no trobarem cap que ens semblara adequat i pensarem gravar-ho però retirarem la idea perquè segurament haguera quedat massa “propi”.
L'espot quedava massa curt si ens reduíem al monitor cardíac i a les imatges, per açò barregem altres idees per a incloure-les com una explosió després del bombardeig d'imatges; una persona despertant de colp, un grup de persones alegres celebrant el descobriment de Google… Finalment ens decantarem per l'explosió, cercarem videos i quant teníem el que volíem ho descarreguem amb Atube Catcher.
Així i tot, no arribàvem als 30 segons que es requerien i ens va sorgir una nova idea d'introduir els batecs d'un cor, i per cada batec posar cadascuna de les lletres de Google. Açò ho vam fer utilitzant Photoshop, Microsoft Power Point i Movie Maker. Realitzarem el mateix procediment per a introduir al final de l'espot una seqüència en la qual isquera l'adreça Web, a més, açò ho vam fer amb l'efecte de teclejar en l'ordinador i li incloerem un efecte de teclat, descarregat de la xarxa.
Finalment aconseguim ajustar-nos al temps requerit després de moltes modificacions i intents.
La tasca ha sigut costosa, però al mateix temps molt enriquidora. El resultat, creiem, és un spot diferent, trencador, que deixa un missatge clar però al mateix temps de forma ambigua al no utilitzar el codi escrit, amb el propòsit que l'espectador reflexione.
Vos convidem a tots i totes a veure'l i per descomptat a endinsar-vos en el descobriment i la utilització de Google Apps, tot per una vida més simple, enriquidora, còmoda i agradable.
lunes, 11 de abril de 2011
LA RADIO LA PACHAMAMA
La experiencia de crear una radio escolar ha sido un proyecto bastante enriquecedor e interesante, ya que hemos podido aprender a utilizar gran cantidad de recursos tecnológicos y de programas.
Para todas ha sido un gran reto, ya que no habíamos manejado con anterioridad todos estos recursos, y hemos tenido que aprender mediante ensayo-error en la mayoría de casos.
El proyecto comenzó con la elección de un nombre para nuestra radio, queríamos que fuera original y potente, que no tuviera connotaciones relacionadas únicamente con el colegio y la educación, sino que englobara mucho más, en definitiva el mundo que nos rodea, la Pachamama.
Hicimos pruebas e investigamos con los programas que teníamos que utilizar en el trabajo, familiarizándonos con ellos y descubriendo cómo funcionaban.
Aunque cada una de nosotras teníamos unos roles, el fruto del trabajo ha sido el resultado de un buen trabajo en equipo, trabajando cooperativamente , realizando en definitiva toda la faena entre todas.
Comenzamos a trabajar en el proyecto pensando cómo queríamos que fuera nuestro proyecto, qué pretendíamos, qué clase de programas queríamos que definieran nuestra radio y quiénes iban a ser los protagonistas y colaboradores.
Diseñamos un guión con todos los programas, describiéndolos, e imaginamos cada uno de los detalles de su composición.
Una vez creada la programación, la insertamos en un horario semanal, teniendo en cuenta la franja horaria más adecuada para ubicar nuestro proyecto. Además, consideramos las características de cada programa y la duración de cada uno de estos, para situarlos dentro de esta franja horaria.
El siguiente paso fue elaborar un guión del programa piloto, con todas las intervenciones de las locutoras.
En un primer momento nos quedó demasiado formal, y fuimos modificándolo para darle un ritmo más distendido.
Hicimos una búsqueda de canciones idóneas para el jingle y para los programas propuestos. Comenzamos a utilizar Jamendo, donde tuvimos algunos problemas para encontrar las canciones idóneas a la temática de nuestros programas.
Grabamos el jingle, este proceso fue costoso ya que tuvimos que cambiar en varias ocasiones la música de fondo,y el texto y entonación de las locutoras, lo que nos ocupó una gran cantidad de tiempo.
A continuación nos dispusimos a grabar el programa piloto en el que realizamos unos 20 intentos fallidos.
Finalmente conseguimos una buena grabación que nos convencía como programa piloto en la que ya estaban integrados todas las melodías y efectos sonoros. Pero al día siguiente descubrimos que nuestro trabajo lo habíamos creado con un programa erróneo, ya que habíamos empleado Audacity y debíamos haber utilizado Spreaker.
Volvimos a grabar todo el programa y nos centramos en la página web.
En un primer momento comenzamos a trabajar con Google Sites, pero tras varios intentos, constatamos que su manejo era bastante complicado, así que decidimos probar con Wix, ya que nos habían informado que aunque era un poco más complicado el resultado estéticamente era mucho más satisfactorio.
Aquí encontramos algunas dificultades como incrustar unas páginas dentro de otras, pero gracias al manejo y empleo de horas y horas de nuestra productora conseguimos un buen resultado.
Durante todo el proceso hemos ido recopilando imágenes y videos que nos han servido para contar la historia de nuestro trabajo en un making off.
Como conclusión, hay que señalar que aunque ha sido un proyecto muy enriquecedor , si hubiéramos tenido más tiempo para su realización el resultado habría sido muy satisfactorio para todas.
Esta es la página web que hemos creado para nuestra radio:
http://www.wix.com/l20nuevastecnologias/radio-la-pachamama#!
Este es nuestro programa piloto:
Mi primera transmisión en Spreaker
Las integrantes de radio La Pachamama somos:
Raquel Navarro
Ángela Jordán
Laura Samper
María Monzó
Para todas ha sido un gran reto, ya que no habíamos manejado con anterioridad todos estos recursos, y hemos tenido que aprender mediante ensayo-error en la mayoría de casos.
El proyecto comenzó con la elección de un nombre para nuestra radio, queríamos que fuera original y potente, que no tuviera connotaciones relacionadas únicamente con el colegio y la educación, sino que englobara mucho más, en definitiva el mundo que nos rodea, la Pachamama.
Hicimos pruebas e investigamos con los programas que teníamos que utilizar en el trabajo, familiarizándonos con ellos y descubriendo cómo funcionaban.
Aunque cada una de nosotras teníamos unos roles, el fruto del trabajo ha sido el resultado de un buen trabajo en equipo, trabajando cooperativamente , realizando en definitiva toda la faena entre todas.
Comenzamos a trabajar en el proyecto pensando cómo queríamos que fuera nuestro proyecto, qué pretendíamos, qué clase de programas queríamos que definieran nuestra radio y quiénes iban a ser los protagonistas y colaboradores.
Diseñamos un guión con todos los programas, describiéndolos, e imaginamos cada uno de los detalles de su composición.
Una vez creada la programación, la insertamos en un horario semanal, teniendo en cuenta la franja horaria más adecuada para ubicar nuestro proyecto. Además, consideramos las características de cada programa y la duración de cada uno de estos, para situarlos dentro de esta franja horaria.
El siguiente paso fue elaborar un guión del programa piloto, con todas las intervenciones de las locutoras.
En un primer momento nos quedó demasiado formal, y fuimos modificándolo para darle un ritmo más distendido.
Hicimos una búsqueda de canciones idóneas para el jingle y para los programas propuestos. Comenzamos a utilizar Jamendo, donde tuvimos algunos problemas para encontrar las canciones idóneas a la temática de nuestros programas.
Grabamos el jingle, este proceso fue costoso ya que tuvimos que cambiar en varias ocasiones la música de fondo,y el texto y entonación de las locutoras, lo que nos ocupó una gran cantidad de tiempo.
A continuación nos dispusimos a grabar el programa piloto en el que realizamos unos 20 intentos fallidos.
Finalmente conseguimos una buena grabación que nos convencía como programa piloto en la que ya estaban integrados todas las melodías y efectos sonoros. Pero al día siguiente descubrimos que nuestro trabajo lo habíamos creado con un programa erróneo, ya que habíamos empleado Audacity y debíamos haber utilizado Spreaker.
Volvimos a grabar todo el programa y nos centramos en la página web.
En un primer momento comenzamos a trabajar con Google Sites, pero tras varios intentos, constatamos que su manejo era bastante complicado, así que decidimos probar con Wix, ya que nos habían informado que aunque era un poco más complicado el resultado estéticamente era mucho más satisfactorio.
Aquí encontramos algunas dificultades como incrustar unas páginas dentro de otras, pero gracias al manejo y empleo de horas y horas de nuestra productora conseguimos un buen resultado.
Durante todo el proceso hemos ido recopilando imágenes y videos que nos han servido para contar la historia de nuestro trabajo en un making off.
Como conclusión, hay que señalar que aunque ha sido un proyecto muy enriquecedor , si hubiéramos tenido más tiempo para su realización el resultado habría sido muy satisfactorio para todas.
Esta es la página web que hemos creado para nuestra radio:
http://www.wix.com/l20nuevastecnologias/radio-la-pachamama#!
Este es nuestro programa piloto:
Mi primera transmisión en Spreaker
Las integrantes de radio La Pachamama somos:
Raquel Navarro
Ángela Jordán
Laura Samper
María Monzó
lunes, 21 de marzo de 2011
EL MEU MÓN
Ací teniu el que es pot anomenar un dia especial al meu món...
Són 9 imatges que expliquen el que m´agrada fer un diumenge sense obligacions.
He creat un àlbum amb el programa Flick, on he enganxat les imatges, és prou senzill, ja que t´ho explica tot de manera molt completa.
En cada imatge he intentat explicar allò que volia transmetre i contar, i les he ordenat cronològicament, aquesta tasca m´ha resultat un poc difícil..
Finalment una vegada creat el àlbum he anat a privacitat i he intentat crear una llicència creative Commons,per a que les imatges puguen ser compartides i utilitzades per qualsevol persona.
He afegit el àlbum al grup "L20-2011", encara que crec l´ordre de les imatges s´ha canviat .
Crec que aquest recurs pot ser molt interesant per a comunicar mitjançant imatges.
jueves, 10 de marzo de 2011
CONFERENCIA ALFREDO HOYUELOS
Video interessantíssim per a pensar i repensar l´educació de 0-6 anys
http://www.youtube.com/watch?v=fFHpUvRItLc&tracker=False
http://www.youtube.com/watch?v=fFHpUvRItLc&tracker=False
miércoles, 9 de marzo de 2011
LES AULES D´EDUCACIÓ INFANTIL I LES TICS
Hui en dia les noves tecnologíes són un element fonamental en la societat i en la cultura del segle XXI, podríem afirmar que qualsevol que no estiga actualitzat en aquest món es podria considerar una persona "inculta" o "analfabeta".
Les escoles han d´estar al dia del que la societat demana, i les TICS són cada vegada un reclam més gran a la nostra cultura tecnològica.
Dins de les aules les TICS es poden emprar des de dues vessants: per una banda les podem utilitzar com a un recurs didàctic, ja que com a mestres ens pot servir per a la recerca d´informació, per a mostrar imatges sobre un tema que es tracta a l´aula, per a mostrar videos...; i per altra banda les podem utilitzar com a un objecte d´estudi i d´experimentació, on els xiquets poden explorar per si mateixos en el fantàstic viatge cap a les noves tecnologíes.
Per a que aquestes dues vessants es duguen a terme, sería imprescindible i necessari que en cadascuna de les aules d´infantil hi haguera un ordinador amb connexió a la xarxa, per a utilitzar-lo com una eina educativa més en el procés d´ensenyament-aprenentatge.
El coneixement de les tecnologies únicament es pot aprendre amb la manipulació d´un ordinador , experimentant amb les seues parts i el seu funcionament,realitzant un aprenentatge constructivista amb processadors senzills i amb programes com el JCLIC, on els xiquets poden jugar mentres aprenen.
Per a concluir, reitere que les noves tecnologíes són un element integrador en la societat i per tant s´ha d´iniciar des de el primer cicle d´educació infantil amb produccions senzilles i breus, ja que ens desenvolupa les capacitats comunicatives i se´ns obri un univers on les persones es podem comunicar sense cap tipus de fronteres ni obstacles.
Les escoles han d´estar al dia del que la societat demana, i les TICS són cada vegada un reclam més gran a la nostra cultura tecnològica.
Dins de les aules les TICS es poden emprar des de dues vessants: per una banda les podem utilitzar com a un recurs didàctic, ja que com a mestres ens pot servir per a la recerca d´informació, per a mostrar imatges sobre un tema que es tracta a l´aula, per a mostrar videos...; i per altra banda les podem utilitzar com a un objecte d´estudi i d´experimentació, on els xiquets poden explorar per si mateixos en el fantàstic viatge cap a les noves tecnologíes.
Per a que aquestes dues vessants es duguen a terme, sería imprescindible i necessari que en cadascuna de les aules d´infantil hi haguera un ordinador amb connexió a la xarxa, per a utilitzar-lo com una eina educativa més en el procés d´ensenyament-aprenentatge.
El coneixement de les tecnologies únicament es pot aprendre amb la manipulació d´un ordinador , experimentant amb les seues parts i el seu funcionament,realitzant un aprenentatge constructivista amb processadors senzills i amb programes com el JCLIC, on els xiquets poden jugar mentres aprenen.
Per a concluir, reitere que les noves tecnologíes són un element integrador en la societat i per tant s´ha d´iniciar des de el primer cicle d´educació infantil amb produccions senzilles i breus, ja que ens desenvolupa les capacitats comunicatives i se´ns obri un univers on les persones es podem comunicar sense cap tipus de fronteres ni obstacles.